Fonètica II

Què és la sinalefa?

• És la supressió de les vocals àtones [e] i [a] quan entren en contacte amb una vocal diferent d’una paraula contigua.

• És la integració en una mateixa síl·laba de dos o tres sons vocàlics de paraules contigües.

• És la contigüitat de dues vocals que actuen com a nucli de dues síl·labes diferents.

El sistema vocàlic tònic...

• És el propi de les síl·labes sobre les quals recau l’accent fonètic.

• És el sistema convencional de representació dels sons de la llengua que sovint depèn de l’etimología de les paraules i de decisions normatives.

• És el sistema propi de les síl·labes sobre les quals no recau l’accent fonètic.

Un diftong creixent consisteix en:

• la contigüitat, en aquest ordre, d’una vocal que actua com a nucli sil·làbic i una consonant gradual.

• la contigüitat, en aquest ordre, d’una consonant gradual i d’una vocal que actua com a nucli sil·làbic.

• la contigüitat, en aquest ordre, d’una consonant gradual, d’una vocal que actua com a nucli sil·làbic i d’una altre consonant gradual.

Què és l’elisió?

• És la supressió de les vocals àtones [e] i [a] quan entren en contacte amb una vocal diferent d’una paraula contigua.

• És la supressió de les vocals àtones [o] i [u] quan entren en contacte amb una vocal diferent d’una paraula contigua.

• És la supressió de les vocals àtones [i] i [u] quan entren en contacte amb una vocal diferent d’una paraula contigua.

Digues quins sons consonàntics són fricatius sonors:

• [f], [v], [z]

• [v], [z], [ʒ]

• [ts], [v], [z]

Quants modes d’articulació dels sons consonàntics hi ha?

• 9

• 6

• 3

• 10

Dins de les consonants, són africades:

• [ts], [dz], [tʃ], [dʒ]

• [ts], [ds], [tʃ], [ß]

• [ŋ], [ß], [t], [d].

• Cap de les anteriors és correcta

La reducció vocàlica és:

• l’aparició de la síl·laba àtona.

• l’aparició de la síl·laba tònica.

• la desaparició de la síl·laba tònica.

• la desaparició de la síl·laba àtona.

La fonètica i la fonologia adopten dos nivells descriptius diferents. Quins són?

• El nivell mental i segmental.

• El nivell supersegmental i segmental.

• El nivell segmental i sufragiuniversal.

• El nivell segmental i suprasegmental

El lloc d’articulació és el punt de la gola o de la cavitat bucal en què es produeix l’obstacle a la sortida de l’aire. Els sons consonàntics de la llengua catalana es classifiquen en sis grups (Bilabials, Labiodentals, dentals, Velars, Alveolars i Palatals).

Mitjançant la fotografia, ordena els grups dels sons consonàntics

• [1] Bilabial, [2] Velar, [3] Palatal, [4] Labiodental, [5] Dental, [6] Alveolar

• [1] Bilabial, [2] Labiodental, [3] Dental, [4] Alveolar, [5] Palatal, [6] Velar

• [1] Bilabial, [2] Labiodental, [3] Dental, [4] Alveolar, [5] Velar, [6] Palatal

• [1] Bilabial, [2] Labiodental, [3] Dental, [4] Velar, [5] Palatal, [6] Alveolar