Qüestionari Aristòtil

Comparem Aristòtil i Plató... (concepció de la realitat)

• Plató diferència dues realitats (món sensible i intel·ligible), igual que Aristòtil, que diferència entre la forma i la matèria.
• Plató defensa un dualisme metafísic, el qual implica un dualisme ontològic i un dualisme gnoseològic. En canvi Aristòtil defensa un monisme metafísic el qual és contradictori amb el dualisme antropològic que planteja.
• Aristòtil defensa el món sensible com a única realitat, per això es dedica a explicar el fenomen del canvi i el moviment. En canvi Plató no s'ocupa d'aquest perquè l'autèntica realitat és la del món de les Idees.
• Aristòtil és contrari al dualisme metafísic de Plató, però conserva la dualitat del mestre a la substància com a única realitat.

Aristòtil diu que hi ha dos formes d'ésser, una com a substància i una altra com accident. Tria l'opció que únicament inclogui substàncies.

• cavall, taula, terra, aire, foc, Ana, Aristòtil, nas, dit, carpeta,...
• llibreta, taula, roig, alt, cel, bolígraf, nas, dit, arbre, llum,...
• alta, negre, blanc, pi, dos, quatre, cinc, puf, ratolí,...
• gos, gat, petita, quadrat, taulell, piano, guitarra, bicicleta...

L'examen d'Aristòtil serà...

• fàcil en acte, i un 10 en potència
• una substància, i difícil com accident
• un moviment que ens aproparà a l'assimilació de la perfecció del primer motor immòbil
• una activitat de l'ànima racional feta de forma excel·lent, la qual ens aproparà a la vida contemplativa i per tant a l'eudaimonia

Què és la forma per Aristòtil?

• Una part molt subtil de la matèria
• L'essència d'una substància
• Una espècie de complement de la causa

Què s'entén per hilemorfisme?

• La teoria de què l'ésser pot ésser en acte i en potència.

• La teoria segons la qual la substància està composada per matèria i forma.
• L'afirmació de la finalitat a la natura.

La cosmologia aristotèlica...

• Divideix el cosmos en dos mons: sublunar (material) i supralunar (immaterial)
• És un model heliocèntric i esta format per 59 esferes concèntriques
• Defensa l'existència del buit entre les esferes
• És un model del cosmos erroni, i de poca rellevància històrica, mai va sortir extramurs del Liceu.
• És un model geocèntric, on els astres tenen un moviment circular i a l'última esfera trobem els estels.

Defensa Aristòtil un dualisme antropològic o un monisme antropològic?

• Defensa un dualisme perquè considera que l'ésser humà està compost per dos entitats de naturalesa diferent: cos i ànima
• Defensa un monisme perquè l'ésser humà únicament està format per matèria.
• Defensa un dualisme perquè som cos i ànima, però és compatible amb el monisme perquè cos i ànima són matèria.
• Defensa un monisme perquè no podem separar l'ànima del cos, únicament de forma teòrica (hilemorfisme)
• Aristòtil no s'ocupa d'aquesta qüestió.

Comparem Plató i Aristòtil... (ètica)

• Tots dos autors identifiquen actuar bé en relació al coneixement del bé.
• La virtut de la justícia és similar als dos autors (harmonia de les altres virtuts), però en Plató és una virtut ètica i política, i en Aristòtil és una virtut dianoètica.
• Els dos autors defensen una ètica teleològica, i tots dos consideren que el fi últim de l'ésser humà és la Idea de Bé.
• La virtut a Plató s'assoleix per mitjà del coneixement, per Aristòtil també sempre i quan parlem de virtuts dianoètiques.
• Aristòtil prudència i saviesa són una mateixa virtut, en canvi Plató una l'atribueix a l'aspecte concupiscible, i l'altra a l'aspecte racional.

Aristòtil i la teoria de les Idees de Plató

• Va ser deixeble de Plató però mai es va interessar per estudiar la teoria de les Idees platònica.
• És crític amb ella però accepta la teoria del mestre i afegeix millores, com per exemple introduir la idea de perfecta maldat al món intel·ligible.
• Únicament crítica que la causa de la cosa existeixi de forma separada d'aquesta.
• Tots dos estan d'acord en què les idees són l'essència de les coses
• Aristòtil creu que el món intel·ligible no existeix, l'única realitat és el món sensible platònic.

El canvi per Aristòtil és...

• El pas de la potència a l'acte
• El pas de l'acte a la potència
• Una barreja dispersa d'acte i potència
• Aristòtil nega el canvi, és una aparença