Em dic Peire Bec. Vaig nàixer a Occitània. Actualment, el meu país forma part de França. Majoritàriament, es parla francés, encara que quan m'adrece als meus pares o als meus amics, ho faig en occità. Pel contrari, tant l'ensenyament com els mitjans de comunicació escrits i orals són, sobretot, en francés. Molta gent, per tant, considera l'occità com una llengua de segona categoria i poc apta per a l'ús acadèmic o institucional.

Quin procés sociolingüístic viu l'occità?

• diglòssia

• substitució lingüística

• normalització

Continuem amb la història de John...

Quan el meu país s'independitzà de la Gran Bretanya, la constitució va declarar oficials el gaèlic i l'anglés, però, com que les classes altes continuaven parlant anglés, i les baixes les volien imitar, majoritàriament ensenyaven anglés als seus fills. Actualment, el govern vol ajudar a recuperar la llengua.

Quin procés ha de promoure ara el govern per tal d'aconseguir-ho?

• normativització

• normalització

• estandarització

Hola, em dic Maria Gutiérrez. Visc a les Filipines i parle castellà. Fa molts anys, els conqueridors espanyols ens portaren la seua llengua. Però, des que el nostre país va començar a formar part dels EUA, hi ha ben poca gent que parle castellà: solament l'utilitzem a casa, perquè la resta de coses les fem en anglés [ensenyament, mitjans de comunicació...]. Quin tipus de llengua és el castellà?

• majoritària

• normalitzada

• minoritzada

Sóc Hans von Belle. Sóc de Bèlgica. Al meu país hi ha dues llengües oficials. D'una banda el francés, a Valònia, al sud de Bèlgica; i d'altra, el flamenc a Flandes, és a dir, a la part nord del país. A la capital, Brussel·les, ambdues llengües són oficials. La meua primera llengua és el flamenc, encara que també parle francés. A Flandes, quan em relacione amb els amics, estudie, llig la premsa, vaig al cinema... utilitze el flamenc. Tanmateix, quan vaig a Valònia, empre el francés: tothom l'utilitza.

Quina situació hi trobem?

• conflicte lingüístic

• bilingüisme territorial

• diglòssia

Una llengua minoritzada és aquella que pateix un procés de retracció dels usos públics i també privats, en la pròpia comunitat lingüística.

• Vertader

• Fals

El fet que els parlants d'un idioma l'abandonen per un altre és la substitució lingüística.

• Vertader

• Fals

Un procés de substitució lingüística és ràpid, espontani, individual, uniforme i no conflictiu

• Vertader

• Fals

Què és la sociolingüística?

• • És la disciplina que estudia l’ús que els parlants fan d’una llengua, és a dir, les relacions entre llengua i societat, però no es condicionen recíprocament.

• • És la disciplina que estudia l’ús que els parlants fan d’una llengua, és a dir, les relacions entre el parlant i els seus amics.

• • És la disciplina que estudia l’ús que els parlants fan d’una llengua, és a dir, les relacions entre llengua i societat, perquè es condicionen recíprocament.

Què és el monolingüisme?

• Ús/coneixement de dues llengües per part d’un individu o d’un estat.

• Ús/coneixement d’una sola llengua per part d’un individu o d’un estat.

• Ús/coneixement de moltes llengües per part d’un individu o d’un estat.

1. La , pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.