Vocabulari Renaixement i Barroc

1. Part inferior d'un entaulament que es recolza directament sobre el capitell de les columnes.

1. Construcció en forma de dosser sostinguda per quatre columnes o pilars que es col·loca sobre l'altar per accentuar la seva importància.

1. Edifici exempt circular, quadrat o poligonal on s'administrava el baptisme per immersió. Generalment amb coberta de cúpula.

   Antigament es construïa devora una església.

1. Pintura d'estudi que representa éssers inanimats (animals morts, fruites, vegetals i objectes).

Element ubicat sobre el fust de la columna que sosté directament

l’arquitrau. Sol estar decorat i adopta formes molt diverses.

Columna amb el fust en sentit helicoidal. Característica de l'art barroc.

Columna pròpia de l’ordre clàssic que apareix al món romà. Presenta base, fust llis i un equí i un àbac menys desenvolupat que el dòric.

Contraposició harmònica de parts relaxades i en tensió del cos humà

quan està dret i en actitud de descans.

 Element arquitectònic que corona un entaulament, que en sobresurt i sol

aparèixer motllurada.

1. Coberta semiesfèrica generalment ubicada sobre un espai quadrat que

empra les petxines per passar a una planta circular o octogonal. Per

aconseguir més alçada s’ubica sobre un tambor i pot estar coronada per una llanterna.