4. Els comptes de l'Estat

És un objectiu general de la política macroeconòmica:

• El creixement econòmic.

• L'enfortiment de la democràcia.

• La millora de l'educació.

• Totes les respostes són correctes.

Normalment a una fase de creixement del PIB hi segueix una fase de recessió. Això:

• És una fallada de mercat.

• S'anomena <<efecte tobogan>>.

• És objecte d'estudi de la microeconomia.

• Totes les respostes són correctes.

Apujar l'IVA seria una mesura macroeconòmica de tipus:

• De rendes.

• Fiscal.

• Monetària.

• Exterior.

Una disminució d'impostos seria una política fiscal:

• Restrictiva.

• Expansiva.

• Monetària.

• De rendes.

Les prestacions socials actuen com a estabilitzadors automàtics perquè:

• Són més grans quan l'economia entra en recessió.

• Són més grans quan l'economia entra en expansió.

• Són independents del cicle econòmic.

• Dues de les respostes són correctes.

Si un país està en creixement i té dèficit públic, probablement el dèficit sigui:

• Periòdic.

• Cíclic.

• Momentani.

• Estructural.

Quan l'Estat destina diners a la construcció d'una nova carretera està realitzant:

• Una transferència.

• Una subvenció.

• Una despesa d'inversió.

• Una despesa corrent.

Quan l'Estat gasta repetidament més del que ingressa, es diu que té un:

• Superàvit públic estructural.

• Dèficit públic estructural.

• Sobrant permanent.

• Mancança permanent.

Per finançar el dèficit públic, els Estats poden:

• Emetre deute públic.

• Retornar deute públic.

• Disminuir la quantitat de diners en circulació.

• Dos de les respostes són correctes.

Si el banc central no és prudent i augmenta massa els diners en circulació:

• Podrien pujar els preus.

• Podrien baixar els preus.

• Podria augmentar el dèficit.

• Podria disminuir el dèficit.